Mútua Terrassa, fundada l’any 1900, és una entitat de benefici social que té per missió el servei a les persones, anticipant i resolent situacions i problemes relacionats amb la salut, l’autonomia personal o el seu benestar.

El CAS, Centre d’Atenció i Seguiment a les Drogodependències, gestionat per Mútua Terrassa, forma part de la XAD (Xarxa Pública d’Atenció a les Drogodependències de Catalunya). Prèviament a la creació de la XAD havien sorgit diversos recursos, molt heterogenis i dispersos: a les institucions psiquiàtriques clàssiques i a algun programa de tractament de l’alcoholisme s’hi afegien, a partir de fins dels ’70 del segle XX, centres ambulatoris gestionats per institucions diverses (Ajuntament, Diputacions, Creu Roja, Càritas…), centres rurals anomenats “grnges2 (moltes gestionades per ex toxicòmans) i UHD (Unitats Hospitalàries de Desintoxicació), com la de la mateixa Mútua Terrassa (oberta el 1981) i altres d’obertura posterior. L’any 1987, el recentment creat Òrgan Tècnic de Drogodependències, va optar per cohesionar aquests recursos en una xarxa que s’anomena XAD, començant un llarg camí per unificar i adaptar criteris.

Els objectius del tractament ofert – explícits o no- han evolucionat. Inicialment es partia d’una visió amb un cert component moralista i una actitud social de reprovació envers el consum, i l’oferta terapèutica s’enfocava cap a la seva cessació immediata: s’oferien recursos per facilitar la desintoxicació física, seguida de l’anomenada “rehabilitació”. El pacient que no era capaç de beneficiar-se d’aquesta oferta era considerat com “poc motivat” i quedava al marge de l’oferta assistencial de la XAD. Aquesta es veia complementada per les mesures destinades a fer és complicat el consum. Entre les que destacaríem (per les seves repercussions en la difusió de malalties infeccioses) el fet de dificultar l’accés a material d’injecció. L’extensió de l’epidèmia de la SIDA a finals del anys ’80 del segle passat va catalitzar un canvi de plantejat cap a la prevenció terciària i va incorporar intervencions pragmàtiques dirigides a evitar les complicacions del consum, com poder ser les infeccions o les morts per reacció aguda a drogues. Es tractava d’un canvi de plantejament que l’OMS ja recomanava des dels anys ’70. Els equips professionals van passar, a partir dels anys ’90, a intervenir també en els llocs de consum i a oferir tractaments de manteniment amb metadona, prioritzant la reducció de riscos associats al consum per davant de la consecució de l’abstinència.

Per a més informació:
www.mutuaterrassa.com